.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Miquees

Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.

Mi 5,1-4a

Salm Responsorial

R. Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Pastor d’Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos. R

Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,

veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R

Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos la vida
perquè invoquem el vostre nom. R

Sl 79,2ac.3b.15-16.18-19 (R.: 4)

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

He 10,5-10

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Lc 1,39-45

"Neix el qui és la nostra pau"

Som ja a les portes del Nadal. Per això les lectures ens presenten la immediatesa del naixement del Salvador. Ho diu el profeta Miquees ja al segle vuitè: Tu, Betlem Efrata, petita per a figurar entre les famílies de Judà: de tu sortirà el qui ha de regir Israel. Betlem és on va néixer David i on naixerà el Messies, Jesús. La seva missió: Ell es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu. I com a resultat: Viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau. Podem dir que el nom de qui naixerà a Betlem és Pau (en majúscula). Ens resultarà més comprensible si entenem que pau, en sentit bíblic, inclou la prosperitat material i espiritual, és a dir, la felicitat plena.
La proximitat del naixement del Senyor la podem llegir en l’escena evangèlica. Maria gràvida del Salvador del món va a visitar la seva cosina que descobreix en ella a la Mare del Salvador: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Elisabet no en tenia cap coneixement de qui portava Maria en el seu si sinó que plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces. És Déu mateix qui li ha revelat que el fill de Maria és el Senyor, el Salvador.
La segona lectura ens permet aprofundir en el sentit del naixement a Betlem del qui ha de regir Israel, del fill de Maria. Crist deia a Déu quan entrà al món: No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat. El qui naixerà de Maria ve a fer la voluntat del Pare, no a multiplicar altre cop sacrificis i holocausts. El sacrifici agradable a Déu serà fer sempre la voluntat del Senyor. Per això neix Jesús a Betlem. Aquest és el sentit profund del Nadal: que aprenguem, com aquell infant, a fer sempre la voluntat del Pare. Celebrar el Nadal vol dir imitar sempre l’actitud del Fill de Maria.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES